First Lego League (FLL) és una
iniciativa present en més de 61 països del món que promou la cultura
científica, la investigació i la innovació entre escolars, convidant-los a
competir en un torneig internacional de robòtica per a joves de 10 a 16 anys
que s’implementa en un entorn de competició esportiva del més alt nivell i amb
més de 190.000 participants en tot el món.
Per primera vegada
en la història de les competicions First Lego League, la ciutat de Tarragona va
ser seu d’aquesta important competició celebrada a nivell mundial, entre
escoles d’arreu del món.
Finalment havia
arribat el dia de la competició, després de reunions, e.mails, muntar peces...
Pel matí vaig estar
acompanyant, juntament amb un company, els grups que es disposaven a fer les
exposicions del projecte científic davant del jurat. Els nois/noies estaven
d’allò més nerviosos i la nostra tasca, a més de fer d’acompanyats, era
recolzar-los i intentar que no es posessin nerviosos, donant-los confiança en
si mateixos; No us preocupeu que us sortirà d’allò més bé! La gran majoria en van
sortir molt satisfets, els projectes potenciaven la creativitat, l’enginy, el treball en equip,... i anaven des de
parlar d’un aliment (la patata, el gelat) fins a projectes més elaborats
(quines són les causes de que el vi es faci malbé?), entre d’altres.
Ens vam endur un bon ensurt quan van saber que una escola que portava sis grups no es presentava, a
més de dues escoles més. De manera que la competició va passar de tenir 15
grups a 6! Això va comportar que s’hagués de reelaborar tot el programa de la
tarda, els organitzadors anaven de bòlit!
Durant el matí, els més
petits d’entre 6 i 9 anys, es presentaven a la Junior Lego League, ells van elaborar projectes diversos sobre
alimentació. Havien d’escollir un aliment i explicar-ne la seva elaboració, a
través de; murals, pòsters i petites construccions. Tots van ser premiats! Els
van acompanyar durant la recepció de les medalles.
A la tarda, es van fer les competicions amb
els robots. Un cúmul de nervis entre els participants que es traslladaven d’uns
participants a altres, moltes ganes de fer-ho bé, alegria per uns i decepció
per altres... aquest poden dir que va ser a grans trets el desenvolupament de la tarda.
Vam tenir la gran sort de poder acompanyar al
grup de l’institut Jaume I de Salou, on havíem fet pràctiques. Van estar molt
contents que fóssim els seus floaters i nosaltres de ser-ho.
Equip Jibotic amb els seus entrenadors i
floaters
L’experiència va ser molt gratificant, vaig
viure en primera pell els nervis del grup, semblava que jo m’hi presentava, i
l’alegria d’obtenir uns molts bons resultats. El premi més important, però no
estava en guanyar sinó en haver format un equip de nois i noies capaç de
proposar-se una meta i lluitar fins arribar a obtenir el resultat desitjat.
Enhorabona!
Grup Jibotic aixecant la merescuda copa, Ies Jaume I (Salou)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada